Les danses de la Festa Major de Reus
i les fonts documentals per a conèixer la seva història

Els documents conservats a l'Arxiu Municipal de Reus constitueixen una font molt valuosa per al coneixement de les pràctiques festives en el passat. Allí on la memòria no arriba i el record s'ha perdut, els documents escrits ens poden informar –a cops, de forma prou indirecta– dels costums i de les formes de diversió popular en altres temps.

La ciutat de Reus compta amb un riquíssim repertori de figures, balls i representacions teatrals de carrer que han format part dels seguicis festius, en major o menor mesura, des de temps medievals fins a l'actualitat, amb continuïtats significatives –com en el cas dels gegants i la mulassa– o notables interrupcions, com succeeix amb moltes danses.

Tot i que en els darrers vint-i-cinc anys, paral·lelament a l'interès per revitalitzar les festes majors, s'ha avançat notablement en el coneixement de l'estructura de la festa i de les manifestacions que la composaven, certament hi ha encara molta feina a fer. El que avui entenem, per exemple, com a danses diferenciades, amb una indumentària i coreografia ben definida, són el resultat d'interaccions i evolució, canviants amb el pas dels anys.

Tanmateix, l'estudi de la festa –la relació entre els grups festius i els estaments econòmics i polítics, el simbolisme de cada manifestació– ens ajuda molt a entendre millor la societat del passat i ens fa reflexionar sobre un present en què la festa continua essent una eina poderosa de cohesió social, un factor d'identificació o un referent identitari.

La major part de balls i danses del seguici festiu reusenc era pagada per les confraries d'ofici o gremis. Fins i tot, algunes eren interpretades pels mateixos components de l'agrupació. En són exemples, entre d'altres, el ball de Cavallets, dels blanquers i assaonadors; el de Gitanes, dels teixidors; el de Mossèn Joan de Vic, dels sabaters, o el de Diables, dels boters. Del ball de Valencians, n'havien tingut colles tant els pagesos com els paletes. I molts cops, a les solemnitats, hi trobem danses pagades per particulars –és a dir, industrials o comerciants–, que llogaven colles com a contribució a la festa. El municipi tenia al seu càrrec els gegants, la mulassa i l'àliga. Amb la desaparició dels antics gremis, al segon terç del segle XIX, moltes d'aquestes danses es van deixar de ballar. Per aquesta raó els testimonis orals sobre la festa fan referència, principalment, als elements festius de propietat municipal (la mulassa, els gegants i els nanos). La informació sobre les danses del seguici reusenc troba en la documentació escrita.

La primavera de 2007, l'Arxiu Municipal de Reus i Carrutxa organitzen una petita exposició que acompanya un seguit d'activitats de divulgació, amb voluntat de divulgar la tasca d'investigació realitzada a l'entorn de les manifestacions festives de la ciutat i la importància de les fonts documentals conservades a l'Arxiu. En aquestes pàgines, hi trobareu un resum de la mostra:

- La comptabilitat

- Els memorials de les celebracions

- La bibliografia

La comptabilitat || Els memorials de les celebracions || La bibliografia
Documentació i textos: Ezequiel Gort, Salvador Palomar i Ferran Sugranyes
Fotografies i reproducció dels documents: Salvador Palomar

2007
Centre de documentació del Patrimoni i la Memòria (Carrutxa)
Arxiu Municipal de Reus

carrutxa@etnocat.org
info.ahm@reus.cat

CARRUTXA

ARXIU MUNICIPAL DE REUS

FESTA MAJOR DE REUS