Formacions

Foto: Ministrers de Vilanova.

Boto El sac de gemecs com a solista.

Boto La mitja cobla.

Boto La cobla de tres quartans.

Boto Cobles de ministrers i joglars.

 

El sac de gemecs com a solista

La formació més bàsica en què tradicionalment prenia part el sac de gemecs era en la formada per ell mateix com a solista.
Foto de sacaire vell tocant Ell sol conformava tot el que es necessitava per musicar tota una festa major de l'antigor, per la qual cosa el sacaire mereixia l'admiració de tots.

Amb l'arribada d'instruments nous i més moderns -sobretot l'acordió diatònic- amb possibilitats més variades, el sac va passar a un segon terme. Actualment el sac de gemecs com a solista queda relegat a l'acompanyament d'algunes danses ( balls de cercolets, pastorets, bastons...) i s'han perdut moltes de les funcions socials que havia complert donant rellevància, amb el seu so majestuòs, als actes en què participava.
 

 

Mitja cobla

Hom entèn per formació de mitja cobla aquella formada per un sac de gemecs i un flabiol i tamborí. Aquesta formació s'ha conegut a Catalunya i a Mallorca des d'antic, però ha estat a Mallorca on la unió dels dos instruments s'ha fet indissoluble. A la mitja cobla el sac de gemecs i el flabiol sempre sonen a l'uníson. La formació es veu complementada en el camp rítmic pel tamborí, mentre que els bordons omplen com a baix continu.
Foto d'una mitja cobla.
Si bé el flabiol està més avançat en estudis que el sac de gemecs, entenem que la unitat musical que comporta la mitja cobla ha estat poc teoritzada, i els treballs sobre la formació són gairebé nuls a Catalunya, i escassos a les Illes.
 
 


Tal com ens ha demostrat la tradició mallorquina, la mitja cobla parteix de dos principis bàsics. el primer és que el grau sonor ha de ser gairebé el mateix en els dos instruments. S'ha de procurar que un instrument no tapi mai l'altre, de manera que es respecti sempre el paper del flabiol com a clarificador de la melodia. El segon és que els dos instruments han de sonar al uníson.

És molt comú que abans de començar una tonada les cornamuses facin una introducció preparatòria -a Galícia, Occitània, Mallorca -. A Catalunya aquestes introduccions també són corrents en sardanes, contrapassos i altres balls. Serveixen per advertir al públic, músics i balladors que la peça començarà tot seguit, i també per comprovar l'afinació dels instruments.

 

La cobla de tres quartans

Amb aquest nom es coneix la formació de sac de gemecs, flabiol i tamborí i xirimia o tarota, al.ludint el mot de tres quartans al fet que siguin tres músics que toquen quatre instruments. Hom creu que la xirimia tible -també tarota, prima..- s'inclou en la formació de mitja cobla per donar-hi més rellevància i més riquesa harmònica.

Foto de cobla de 3/4ans De la pefecta conjunció harmònica i rítmica dels quatre instruments en resulta una formació de brillant i particular sonoritat. L'enorme difusió geogràfica d'aquesta formació ens demostra la seva gran vitalitat arreu del país i l'existència d'una formació estable en una època en què aquestes eren realment escasses.
 
 
 
 
 





Cobles de ministrers i joglars

Amb el nom de cobles de joglars i ministrers es coneixen tota una sèrie de formacions en què tot sovint s'hi troba el sac de gemecs. Aquestes formacions no tenen prefixat un nombre concret de músics, ni tampoc d'instruments. Amb el pas dels anys el so d'aquestes formacions quedà relegat a les comarques de la Catalunya Vella, essent indispensables per a l'interpretació de contrapassos,balls cerdans... i el nombre de sonadors variava segons la rellevància de l'acte.

Foto: Ministrers de Vallmoll Quan a la segona meitat del segle XIX acaba el procès d'evolució de les xirimies en les tibles i tenores d'avui, hom comença a establir les formacions que culminaran amb l'actual cobla de sardanes, que bandejà el sac de gemecs. Així doncs, aquestes formacions desaparagueren durant un bon centenar d'anys.

En el mateix ambient dels anys 1982-1983 en què es treballà per recuperar el sac de gemecs, es rescataren també les antigues xirimies, adaptant-les segons els constructors , a les necessitats modernes, i es pogueren refundar les antigues cobles.