Sant Jordi, una festa que no figura com a tal en el calendari laboral, és considerada per a molts com l'altra festa nacional de Catalunya. Tot i que el patronatge de Sant Jordi sobre l'estament militar ve de temps medievals, la popularització de la festa és prou més tardana i cal situar-la històricament a finals del segle XVIII. El catalanisme, conservador i catòlic, de final del segle XIX farà de la festa de Sant Jordi una diada d'exaltació patriòtica. Amb el pas dels anys la festa incorporarà nous components, roses i llibres, i esdevindrà durant el franquisme una celebració de reividincació cultural i política. Sant Jordi és avui una festa popular

Introducció històrica

La festa de Sant Jordi es popularitza, a Catalunya, al segle XVIII. Fins aquest moment la festa, corresponent als cavallers, era celebrada fonamentalment per l'aristocràcia barcelonina. Es feia una funció solemne a la capella del Palau de la Generalitat i en el passeig del Born, els cavallers realitzaven llurs torneigs en que les dames eren obsequiades amb roses i altres flors.
Segons diversos autors, a finals del segle XVIII, en suprimir-se les institucions de govern català i obrir-se al públic la capella de Sant Jordi, la festa perdé el seu caràcter oficial i esdevingué molt més popular.

Certament, la manca de devocions locals específiques sembla confirmar aquesta apreciació. En tot el bisbat de Tarragona, per exemple, només coneixem dues poblacions on la festa té tradició històrica: Ardenya, poble del qual n'és el patró i Albarca (Priorat) que la celebra com a festa votada amb un aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Montsant. També tenim notícies de romiatges en aquesta data, als segles XVII i XVIII, d'altres poblacions de la comarca com la Morera de Montsant i Ulldemolins. Les referències de celebracions populars de la festa, anteriors al segle XIX, són ben poques.

Pel que fa a Reus, una única notícia datada el 20 abril 1670 ens informa d'unes pregàries per la manca d'aigua a l'ermita del Roser en les que treuen la reliquia de Sant Pere que el consell de la vila vol "ques fassa per lo dia de dimecres primer vinent que serà als 23 dia de Sant Jordi". Tot i ser coneguda, això no ens ha de fer suposar l'existència de pregàries anyals a l'estil de les que hem anotat al Priorat. De fet, la documentació ens mostra que es tracta de processons de data variable segons les necessitats del moment. Podem suposar que també a Reus, com en altres poblacions de Catalunya, la devoció al sant es va popularitzar a començaments del segle XIX.

A mitjans d'aquest segle, la festa era coneguda i celebrada amb una fira a l'ermita del Roser. L'historiador reusenc Andreu de Bofarull anota, cap el 1850, "Cierran este mes [abril] dos santos, que son San Jorge, cuya imagen ecuestre se venera en la ermita de Nuestra Señora del Rosario, con su feria de pastas y frutas; y el otro es San Prudencio..."
Efectivament, el sant comptava amb altar propi a l'ermita de la Mare de Déu del Roser, però no sabem des de quin moment. En els inventaris que es coneixen del segles XVI i XVII no apareix. Diversos testimonis de la segona meitat del segle XIX ens confirmen que es tractava d'una imatge a cavall. Als anys trenta d'aquest segle consta que s'hi venerava una relíquia del sant.
El buidat de la premsa de la segona meitat del segle XIX ens mostra que celebració religiosa sembla tenir continuïtat, amb misses a primera hora del matí. Pel que fa a la fira esmentada per Bofarull no hi ha més notícies.

Sant Jordi, festa patriòtica

El catalanisme farà de la festa, a l'acabar el segle XIX, una diada d'exaltació patriòtica. Pel que fa a Reus, podem assenyalar com ainici d'aquesta etapa la celebració de 1895, any en que comencen a organitzar-se actes d'afirmació regionalista.
A partir d'aquell any, els actes religiosos a l'ermita del Roser adquireixen especial solemnitat, amb el guarniment de l'altar i l'ofici cantat, i l'Associació Catalanista organitza, al vespre, un sopar amb intervencions de marcat caràcter ideològic. A la tarda la festa té un caire més popular i són molts els veïns de la ciutat que s'apropen a l'ermita.

La rosa

A Reus, en els primers anys del segle actual la celebració religiosa de la diada es trasllada al diumenge següent, amb missa a l'ermita del Roser. La festa "de tots els catalans creients, de tots els catalans catòlics", com la qualifica la premsa, compta amb la presència de les autoritats locals i de les representacions de les entitats. Unes noies de la comissió organitzadora, segons un costum arrelat des dels darrers anys del segle XIX, regalen als assistents ramets de roses i flors, cosa que dóna a la festa "un sabor propio de las costumbres de nuestra tierra catalana".
La fira de roses, datable entre final del segle XVIII i començaments del XIX, tenia lloc a Barcelona en els carrers que volten el Palau de la Generalitat. S'anomenava fira dels enamorats. En la premsa reusenca de finals del segle passat trobem algunes referències a la celebració d'aquesta fira i hem de suposar que, com en altres indrets, el costum d'associar una rosa a la diada del sant cavaller ens arriba de Barcelona.

Dictadura i República

Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera es prohibeix la festa, més enllà de l'estricta commemoració religiosa i, a Reus, no és fins al 1930 que es torna a celebrar. Mentrestant la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona ha instaurat, el 1926, la diada del llibre en commemoració de la data de la mort de Cervantes i de Shakespeare. Aquesta celebració, nascuda a partir uns referents foranis, serà ràpidament assimilada des de la reivindicació del llibre en català. D'aquesta forma, la diada del llibre aporta un nou contingut a la celebració. També en aquesta època l'Orfeó Reusenc té per costum organitzar vetllades musicals amb motiu de Sant Jordi.
El 1931, tot just instaurada la segona República, la festa rep una nova embranzida. En aquest moment ja es celebra a Reus la festa del llibre. Aquest any, la "Llibreria Nacional i Estrangera" del reusenc Salvador Torrell Eulàlia ja anuncia la venda de llibres, en aquest dia, amb un 10% de descompte sobre el seu preu habitual.
Després de la missa a l'ermita del Roser es reparteixen roses beneïdes i a la tarda hi ha venda de llibres, i l'Orfeó Reusenc realitza el seu habitual concert.
A l'any següent, la llibreria d'en Torrell de Reus munta una parada de llibres al carrer i anuncia que "durant aquest dia l'esmentada casa obsequiarà els seus favoreixedors amb uns llibres...". També en aquests anys comencen a presentar-se llibres a l'entorn de la diada i s'organitza la signatura d'exemplars a càrrec d'autors locals.
La festa mantindrà aquest caire durant els anys de la República tot i que la situació social es farà notar segons els anys. Mentre que la diada del llibre es celebra el mateix dia de Sant Jordi, feiner, la festa religiosa i els actes del catalanisme conservador tenen lloc el diumenge. El 1934 la Lliga celebra la diada amb una missa i un gran acte patriòtic al seus locals. Aquell mateix any, però, es produeixen diversos incidents al carrer. La festa arriba així fins al 1936.


La festa durant el franquisme


Després del parèntesi de la guerra, la diada del 23 d'abril es celebra com a "dia del libro español" amb la única referència de l'aniversari de Miguel de Cervantes, amb concursos literaris als Instituts d'Ensenyament i programes de ràdio. Als anys quaranta, les llibreries reprenen la pràctica de venda de llibres al carrer. Les llibreries que volen muntar parada amb motiu del "dia del libro" han de fer-ho posant la bandera espanyola.
L'any 1960 es munta per primer cop una parada, només amb llibres en català, als porxos de la plaça del Mercadal. Aquest fet assenyalarà l'inici d'una etapa, que arriba fins a l'actualitat, en la que la festa es consolida plenament com una celebració popular que té en la venda de llibres i roses a la plaça del Mercadal el seu acte central.
La iniciativa va ser d'Amadeu Abelló, que aleshores col.laborava amb la "Difusora General", promoguda des de Barcelona per Joan Ballester i Santiago Albertí entre altres, fent una tasca de difusió del llibre en català, casa per casa. L'any 1959 s'havien muntat un seguit de parades a Barcelona. La parada de l'any 1960 comptà amb la col.laboració de l'Agrupament escolta Montsant. Amadeu Abelló va mantenir aquesta parada durant sis anys, fins al moment en que les llibreries van començar a ser presents a la plaça. Efectivament, el 1965 es crea la llibreria Gaudí que, des del primer moment, és present al Mercadal amb una parada de llibres, només en català, la diada Sant Jordi.
La festa ha tingut un component de reivindicació cultural i política que s'ha fet explícit en diversos moments: campanya per l'estatut d'autonomia, per la llibertat d'expressió...

La diada en l'actualitat

Seria llarg anotar el conjunt d'activitats culturals, principalment les presentacions de llibres, que s'organitzen cada any al voltant de la diada de Sant Jordi. Cal apuntar també l'organització d'activitats musicals, concerts i actuacions de carrer.
Pel que fa diada compta amb una ballada de sardanes, a la tarda.
El 1982 la primera colla castellera local, els Xiquets de Reus, estrena camisa a la plaça amb motiu de la seva actuació a la diada. Des d'aquest any els castells han estat presents a la festa, afegint-s'hi darrerament la nova colla, els Ganxets de Reus. Aquell mateix any, en commemoració del cinquantenari del diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra, es va construir un llibre gegant que ocupava el centre de la plaça.
El drac, personatge vinculat llegendàriament al sant, ha estat un personatge que ha participat freqüentment a la festa. L'any 1975 l'escola-taller d'Art va impulsar la construcció d'un drac gegantí, amb caixes de cartró, que ocupà bona part de la plaça. En anys següents es representà la llegenda del sant cavaller, a càrrec de grups d'animació i teatre de carrer -Per exemple Taronjada Natural, el 1979- existents a la ciutat. Entre 1986 i 1990 s'organitzen diverses trobades de dracs i cuques fets per nens de diverses escoles de la ciutat. La convocatòria anava a càrrec de la regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Reus i de Carrutxa. Aquesta entitat programa, des del 1988 una mostra en la que cada any convida un drac festiu d'una població de Catalunya i munta l'exposició el drac: la bèstia meravellosa. Han vingut a Reus els dracs de Vilafranca del Penedès, de sant Roc de Tarragona, de Banyeres del Penedès, un drac fet per alumnes de l'escola de professorat d'EGB (Tarragona), el drac de Granollers, el d'Horta-El Carmel (Barcelona). També han estat presents a la plaça els dracs fets per l'escola-taller d'Art de Reus i el construït el 1992 pel ball de diables de Reus. El 1993 s'estrena la mostra "La Víbria: drac i femella" amb la presència de les Víbries de la Ciutat Vella (Barcelona) i de Tarragona, portada per la colla de diables Voramar del Serrallo. Des del 1994, la colla del drac de Reus és l'encarregada de convidar altres dracs a la diada.
Junt amb els llibres, la venda de roses és l'altra gran activitat econòmica de la diada. Les floristeries -però també les escoles, agrupaments i altres entitats- munten parades per a la venda de flors.
A banda de les parades comercials, són moltes les entitats culturals, partits polítics i altres organitzacions que acudeixen a la plaça per tal de donar a conèixer les seves publicacions, divulgar seu ideari o, senzillament, manifestar la seva presència a la ciutat.
En els anys vuitanta, amb el notable augment de l'afluència a la plaça, l'Ajuntament, mitjançant la comissió de festes i actualment l'IMAC, coordina la presència de les diverse parades a la plaça. La diada, amb el seus components culturals, reivindicatius i comercials, ha esdevingut una celebració cabdal del calendari festiu de la ciutat.

Tornar a la pàgina principal