BALL DE DIABLES DE REUS

  Anar a la pàgina web
de la colla


 

HISTÒRIA

La tradició, així com diversos autors que han fet la crònica de les festes reusenques en honor a la Mare de Déu, ens parlen d'una sortida del ball de diables l'any 1602, al trasllat de la imatge a la primitiva ermita. La documentació, però, no ens permet anar més enrera del segle XVIII: les primeres notícies precises són de l'any 1771. Això no vol dir, però, que el costum no sigui anterior. En aquest moment el ball està vinculat al gremi de boters i, probablement, té parlaments com els balls del Penedès. En una descripció de les festes celebrades el 1833 amb motiu de la jura d'Isabel II, hi podem llegir:

Los cuberos entretenian agradablemente la espectación pública con los variados fuegos de doce mil ruedas que dispararon al desempeñar la (danza) de los Diablos que figura el triunfo que sobre los ángeles malos obtuvo el Arcángel San Miguel

A partir de la desaparició del gremi de boters, el ball de diables per la seva forma de colla i són els propis components del ball els que es paguen la pirotècnia. Així en un document referent a la sortida dels diables del 30 de juny de1845 podem llegir que participa a una processó una comparsa de diablos que disparó gran número de carratillas, cohetes y ruedas fue costeada por los mismos individuos que la componian».

A partir d'aquest moment, el ball de diables reusenc agrafa l'estructura que l'ha caracteritzat fins els nostres dies: no hi ha una colla fixa, els vestits són de propietat particular o es lloguen i els diables surten a les festes assenyalades, amb un nombre variable de components, pagant-se cada qual els seus coets.

Les festes en les que, històricament, participen els diables són:

Les solemnitats, grans festes que tenen lloc amb motiu d'un esdeveniment social, polític o religiòs notable. Entre les solemnitats cíviques podem esmentar les visites a la ciutat per part d'algun personatge important, com la reina mare Maria Cristina, el 1844.

Les solemnitats religioses més nombroses són les festes en acció de gràcies a la Mare de Déu de Misericòrdia pels beneficis aconseguits per a la ciutat. A Reus hi havia el costum d'acudir a la Mare de Déu cada cop que una desgràcia -sequera, malatia, guerra- amenaçava la ciutat, portant la seva imatge des del santuari cap a la Prioral de Sant Pere. Un cop aconseguit el favor demanat, es tornava la imatge al seu santuari en mig de grans festes. Les processons de trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia han estat sempre encapçalades pel ball de diables.

El Carnaval fou una altra festa que comptà amb la presència dels diables, primer a l'arribada de de SM Carnestoltes, a la segona meitat del segle passat, i després el dia de l'enterrament. També coneixem de la participació del ball de diables en moltes festes de barri

A la festa major de Sant Pere, en canvi, no hi ha massa tradició de diables. Potser perquè el protagonisme se l'emporta la tronada, però sobretot per aquesta estructura organitzativa del ball a la que ens hem referit. De fet cada cop que es constata la participació dels diables per Sant Pere és perquè la festa major es fa coincidir amb una celebració en honor a la Mare de Déu, com succeeix, per exemple, el 1850.

Aquest segle, amb la desparició del carnaval, el canvi de continguts de les antigues festes de barri, el nombre de sortides del ball es redueix considerablement. La majoria corresponen a les festes de la Mare de Déu: 1904, 1929, 1940, 1954, 1979 i 1993.

A partir de l'any 1979 el ball de diables torna a reincorporar-se a les celebracions festives de caire cívic i popular. El 1979 havien sortit tres diables a la cercavila de la nit de Sant Joan. Amb l'organització de la cercavila de foc, impulsada per l'associació Carrutxa, el 1981 ho fa un grup força més nombrós. Els diables tornen a participar a les festes dels nous barris i, cada any, en la de Misericòrdia. La tardor de 1990 el ball de diables de Reus és constitueix en associació cultural.

FESTES EN LES QUE PARTICIPA

En l'actualitat, el ball de diables reusenc surt per les festes majors: tanca amb una carretillada a la plaça del Mercadal els actes festius de carrer de la diada de Sant Pere i encapçala la baixada de grups festius al Santuari de Misericòrdia, organitzant també el correfoc de la festa del setembre. Participa també en el Carnaval i en la cercavila de foc de la nit de Sant Joan.

 


BALL DE DIABLES DE REUS
C/ del Roser, 7, 1r
43201 REUS