Banderer de Sant Antoni. Encamisada.
Falset (Priorat)
Dimoni.
Cinctorres (Els Ports)
Barraca de Sant Antoni.
Villores (Els Ports)
Presentació
El contingut d'aquestes pàgines correspon al de l'exposició "Sant Antoni i el dimoni", inaugurada l'estiu de 1997 a Esterri d'Àneu i itinerant, en l'actualitat, per diverses poblacions catalanes.
L'exposició és el fruit de deu anys de recerca sobre Sant Antoni, destinats a fixar, documentar i divulgar les diferents manifestacions festives que es produeixen arreu dels Països Catalans, però molt especialment en l'àrea geogràfica que abasta des del Camp de Tarragona a les comarques del nord del País Valencià -Els Ports i el Maestrat- al voltant d'aquesta festa. Sant Antoni havia estat una festa molt arrelada en una societat en què tot girava entorn de l'agricultura economia, relacions socials... durant força segles. Aquesta festivitat va aplegar, així, en la societat agrícola cristiana, bona part d'antigues advocacions precristianes a què sempre s'havia dirigit el poble per tal de demanar protecció per als animals útils per a les feines del camp, i també altres celebracions molt ben documentades en època romana, com les Lupercàlia rituals de fecundació i protecció dels animals que se celebraven també al voltant d'aquestes dates del calendari.
Per altra banda, Sant Antoni obre les portes a les celebracions del Carnaval, com fa la dita: "Per Sant Anton, Carnestoltes són". Són força els pobles que celebren al voltant d'aquesta data santantonades, festes que van acollir en els períodes en què els Carnavals eren prohibits tota la càrrega de crítica social i política d'aquells i que avui, quan aquests són permesos, han mantingut.
L'exposició, presentada per Carrutxa i l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, vol ser una invitació a descobrir aquesta festa, les seves diverses cares i maneres de celebrar-la, els seus orígens i les diverses interpretacions que els estudiosos d'avui n'han fet. Però vol ser també, sobretot, una invitació a la reflexió de l'evolució del sentit de la festa quan canvia la societat que la celebra. Perquè la cultura popular sempre ha estat, en definitiva, una reinterpretació viva i constant del que l'home, des de l'antigor, sempre ha celebrat.
