Les fogueres
Les fogueres de Sant Antoni estan fetes, en moltes poblacions,
de llenya tallada expressament per al foc. Els joves s'encarreguen entre
Nadal i mig gener d'aplegar la fusta. Moltes fogueres es basteixen
al voltant d'un arbre central, anomenat maig, el qual s'ha despullat
del brancatge totalment a excepció de la part superior. En altres
indrets, s'hi afegeix un ninot que se situa dalt de la foguera.
El foc és símbol de purificació i
de renovació de la vida. L'arbre que centra la foguera simbolitza
l'arbre de la vida, l'eix del món, que també s'ha enlairat
en moltes poblacions en la festa del primer de maig. Les fogueres hivernals
constitueixen un ritual de renovació, per propiciar el pas de l'hivern
a la primavera, i de purificació, cremant el mal, representat pel
dimoni o per un ninot.
Les fogueres de Sant Antoni tindrien també un significat
profilàctic vers els animals de treball o les persones: fer passar
els animals de tir o els ramats entre focs és un antic ritus de
purificació/protecció present a nombroses cultures.
Una forma característica de construir la foguera
és l'anomenada barraca, construcció piramidal, amb
el maig d'eix central i altres troncs o costelles disposats
al seu entorn i farcida de brancatge. La part de baix resta buida.
A les poblacions on es representa la vida de Sant Antoni,
els dimonis intenten cremar el sant sense aconseguir-ho. El personatge
resta durant uns minuts sota el foc de la barraca.
La foguera és el centre de la celebració.
Al seu voltant es reuneix la comunitat, es menja i es realitzen les diverses
activitats festives.

