Els animals
Sant Antoni és considerat patró dels animals
domèstics i de feina. Conta una llegenda que sant Antoni, que s'havia
retirat a fer d'ermità al desert, va aconseguir, entre altres miracles,
guarir un porquet que era esguerrat. D'ençà aquell dia, l'animal
el va seguir per tot arreu. Per aquesta raó, en moltes imatges es
representa sant Antoni amb el garrí als peus.
El patronatge de sant Antoni és, en general, sobre
tots els animals domèstics. Més específicament, però,
es refereix als animals de treball: cavalls, ases, mules, bous i també
als porcs i les aus de corral; és a dir, els animals que tenen una
utilitat per a l'economia domèstica. Gossos, gats i altres animals
de companyia han agafat darrerement el protagonisme a mesura que anaven
desapareixent els animals de feina.
La benedicció dels animals s'havia fet arreu. Una
forma d'antiga tradició de fer la benedicció dels animals
és portar, de bon matí, la imatge del sant a la plaça
al costat de la foguera. Els animals són conduïts a aquest
indret i els fan donar tres tombs al voltant de la imatge del sant, passar
també pel davant de la foguera, per acabar fent una ofrena al sant.
També és costum en altres pobles fer la cercavila amb els
animals, després de la benedicció, i anar a tombar la foguera.
A Falset (Priorat), la celebració de Sant Antoni
s'anomena l'Encamisada. Es diu que commemora la victòria
dels falsetans enfront dels francesos que assetjaven la vila. Una nit,
els de Falset van fer un atac per sorpresa portant una camisa blanca per
tal de reconèixer quins eren dels seus. Efectivament, hi ha una
maniobra militar antiga que es coneix amb el nom d'encamisada; d'aquí
es pot constatar com la denominació ha passat a designar, en diferents
indrets, desfilades d'animals amb un rerefons llegendari relacionat amb
un fet militar contra els moros, per exemple. Els participants han
de portar camisa blanca. De fet, van amb el vestit folklòric de
català.
Un animal que té una especial significació
en aquesta diada és el porc. En moltes poblacions havia estat costum
criar un garrí entre els veïns, que era propietat de l'església,
per tal de rifar-lo o subhastar-lo per Sant Antoni. El porquet anava solt
pels carrers durant el dia, portant un cascavell o campaneta que l'identificava,
i li donaven de menjar a la casa on es ficava. Trobem també una
dita popular que afirma, tot fent referència a una persona que és
rondaire, que "dóna més voltes que el porquet de sant
Antoni"

