Xiqueta participant a l'esquellada.
Torredarques (Matarranya)
Oferta (1950).
Tivenys (Baix Ebre)
Capta o plega de la llenya.
Gandesa (Terra Alta)
Colla dels gitanos
La Granadella (Les Garrigues)
Festa major d'hivern, porta del Carnaval
Sant Antoni és festa major d'hivern en nombroses poblacions i compta arreu amb els actes lúdics que caracteritzen aquestes celebracions comunitàries.
La gastronomia de la festa inclou un seguit de menjars dolços (panets, pastissets, casquetes, rosques...), que es reparteixen als participants en la benedicció dels animals, la desfilada pels carrers o les cercaviles dels personatges de la festa. Per tal de cobrir les despeses de la celebració i, àdhuc, contribuir al manteniment de la confraria del sant o de la parròquia es realitza una capta per les cases de la població. Els productes recollits seran subhastats després a la plaça. L'acte es coneix com l'ofrena o oferta.
La diada de Sant Antoni ha estat considerada com l'inici del cicle festiu del Carnaval. A partir d'aquesta data, sobretot els dijous i els diumenges, començaven a sortir màscares pels carrers fins a la celebració dels tres darrers dies. Al Baix Camp i al Priorat era molt comuna la pràctica detirar testos. La canalla o els joves aprofitaven les peces de terrissa malmeses olles i cànters esquerdats, torretes trencades, les omplien de terra o de fang brut i les anaven a llençar a les portes de les cases. Quan aquest era un costum practicat pel jovent, hi havia més atreviment i s'entrava a les cases de les noies joves a tirar testos a la cuina.
Amb el pas dels anys, les desfilades de carros engalanats amb motiu de la benedicció dels animals van esdevenir veritables rues de Carnaval, sobretot en moments en què aquesta festa era prohibida. Avui trobem desfilades de carrosses, amb personatges disfressats i al·lusions crítiques als esdeveniments locals o del país, en més d'un indret.
Sant Antoni és també una festa de fadrins. Hi ha poblacions en què els joves, avui els quintos, són els protagonistes absoluts de la festa. A la Granadella (les Garrigues) s'estableix una batalla dialèctica entre la colla dels quintos de l'any i la dels gitanos que tenen un any menys en què es creuen versots satírics que fan referència a persones o esdeveniments de la població.
