Ronda, la nit de Sant Antoni.
Morella (Els Ports)
Dansada a la plaça.
Gandesa (Terra Alta)
El personatge del sant.
El Forcall (Els Ports)
Cavalcada dels dimonis.
Tivenys (Baix Ebre)
La filoseta o filandrona.
El Forcall (Els Ports)
Danses i representacions
teatrals
La música és present a la festa, amb tonades característiques que acompanyen les curses d'animals, rondes nocturnes, tocs de cercavila i processó o, sobretot, en les dansades o balls rodats que es fan tradicionalment a la plaça o a l'entorn de la foguera. A les comarques meridionals del Principat i del nord del País Valencià, el ball de plaça característic és la jota. Les formacions instrumentals tradicionals de la festa són les d'instruments d'inxa grallers, dolçainers o gaiters, la rondalla de corda i les bandes, amb instruments de vent de metall o fusta i percussió.
Una mostra de literatura popular són els versos dedicats al sant que els pagesos solien improvisar. S'acostumaven a dir en el moment de la benedicció dels animals, sempre al davant del sant. Es coneixen amb el nom de ditxos, lloes o lobes, folies... En algunes poblacions, el costum ha perviscut, però, a partir de l'existència de poetes populars encarregats, cada any, de dir els seus versos.
La personificació del sant i la seva sortida al carrer, amb representació o no de la seva vida, havia estat estesa per una àmplia zona geogràfica. En coneixem mostres des del Camp de Tarragona fins a les comarques de l'Ebre, a les comarques del nord del País Valencià i al Matarranya. També hem de tenir en compte les representacions que es fan a l'illa de Mallorca.
La vida de sant Antoni és una representació de teatre popular. El nom amb què es coneix varia segons la zona: Ball de sant Antoni (Baix Camp), representació de la barraca (Baix Ebre), la santantonada (els Ports) nom que també designa la festa en general o, senzillament, la Vida.
Avui, trobem representacions anuals o que es realitzen de forma intermitent a poblacions com Tivenys (Baix Ebre), Pinell de Brai (Terra Alta), Morella, el Forcall, Cinctorres, Sorita i altres (els Ports), la Portellada (Matarranya)...
Als pobles de parla castellana del Baix Aragó propers al País Valencià s'anomena sanantonada. Un exemple prou interessant és la de Mirambell.
L'argument és molt sembant arreu: Sant Antoni deixa la seva vida de riqueses i poder terrenal per a fer-se ermità; el dimoni el tempta o el turmenta per apartar-lo del camí de Déu; cada cop, però, sant Antoni guanya el diable, molts cops amb l'aparició d'un àngel que allunya els servidors del mal. La llegenda de la vida del sant explica també el viatge fabulós que aquest fa a la recerca de sant Pau ermità. La visita a sant Pau és també un episodi que apareix sovint a les representacions.
Aquesta representació hagiogràfica constitueix un element més del procés de cristianització de la festa i d'integració dels seus elements en el context de la religió cristiana. Així, la foguera esdevé, en moltes poblacions, la barraca o cova on vivia el sant i a la qual els dimonis van calar foc, i els diablets o botargues màscares hivernals esdevenen la representació dels dimonis que van temptar el sant. Les temptacions que pateix sant Antoni donen peu a introduir a la festa màscares pròpies del Carnaval.
