Dimoni de la representació teatral.
Tivenys (Baix Ebre)
Diables, botargues.
Villores (Els Ports)
Diablet
La Fresneda (Matarranya)
Dimonis
La Todolella (Els Ports)
El dimoni
La presència de diables a la festa de Sant Antoni s'explica per dos camins diferents, que corresponen al doble simbolisme del personatge a la festa.
El diable, com el concepte inicial del mal, apareix a la cultura a partir de la necessitat de l'home d'explicar les adversitats i les circumstàncies negatives de l'entorn natural: riuades, ventades, terratrèmols o incendis. Els fets accidentals, les morts sobtades, les desgràcies són atribuïdes a l'existència d'una potència negativa que esdevé, segons la formalització que en fa cada sistema de creences, una divinitat o un ésser maligne contraposat a la divinitat.
Sense entrar ara en aquesta formalització, que fan les religions més estructurades, cal veure com a les religions bàsicament naturalistes o, per exemple, a les tradicions de molts pobles europeus apareixen un seguit d'éssers que tenen cura de les forces naturals: petites divinitats que dominen el subsòl, es fan càrrec del creixement de la vegetació, regulen la metereologia, un món mitològic que se superposa i serveix per explicar els esdeveniments que influeixen sobre l'existència quotidiana.
Més que bons o dolents en un sentit estricte, aquests éssers poden definir-se com a perillosos. Com les mateixes forces de la natura, la seva actuació és beneficiosa, però la seva acció desfermada pot resultar catastròfica. És la diferència que hi ha entre una pluja benefactora i necessària i una riuada que s'ho emporta tot; entre un foc que és indispensable per a la supervivència, com a font de llum i escalfor, i un incendi que tot ho destrueix.
Aquests éssers- forces de la natura són assimilats pel cristianisme amb els dimonis, àngels rebels desterrats a l'infern agents del mal. És una identificació que no s'aconsegueix, però, definitivament. Segles després, trobem encara a la nostra tradició popular, i especialment a les festes, tot un seguit de diables que tenen més de representació de genis de la natura que del dimoni cristià essencialment maligne, al qual, d'altra banda, hauria estat perillós socialment festejar.
Sant Antoni és el sant per excel·lència que representa el triomf del cristianisme sobre els antics déus pagans assimilats al dimoni.
