La benedicció de cavalls torna
a ser possible amb els animals de les
empreses turístiques.
Cornudella (Priorat)

 

La imatge mítica del traginer,
protagonista dels tres tombs.
Valls (Alt Camp)

 

Antics personatges per a costums
recuperats. Diablet durant la plega.
La Torre del Compte (Matarranya)

 

 

 

 

L'evolució de la festa

 

Sant Antoni havia estat la festa més important de l'hivern. Té un significat festiu en la societat tradicional, que la configura com a celebració clau en el cicle festiu:

  • Se celebra en un moment en què cal propiciar el pas de l'hivern (mort) a la primavera (vida). És un moment clau per al cicle agrícola.
  • Inclou la representació de la lluita entre el bé (sant Antoni) i el mal (dimoni)
  • Sant Antoni, com a protector dels animals, garanteix la fertilitat i el guariment del bestiar. Com a patró dels animals de treball, sobretot, reforça la seva importància en el món agrícola. També exerceix la seva protecció sobre els ramats de cabres i ovelles.
  • El porc és un animal símbol en la societat tradicional. Cal tenir en compte que s'engreixa a partir de les restes de menjar i altres deixalles, i quan es mata s'aprofita pràcticament tot. El porc és protagonista. El garrí del sant és engreixat per tota la comunitat, rifat i subhastat en benefici de la festa, la parròquia o la confraria de sant Antoni.
  • La benedicció dels animals reflecteix unes creences populars més enllà de la devoció estricta al sant cristià. Hi compta també el manteniment del prestigi social: la festa esdevé, un cop més, el marc per a l'expressió de les desigualtats.

En el decurs de les darreres dècades, la festa de Sant Antoni ha perdut la seva significació bàsica. Amb la pràctica desaparició de l'ús d'animals de treball en les tasques agrícoles i de transport, desapareix una de les motivacions fonamentals. La trans-formació de l'activitat agrícola, primer, i la pèrdua d'importància d'aquesta en el context de la economia de la comunitat, després, han incidit directament en la desaparició o transformació profunda de la festa.

La desaparició de la benedicció ha comportat, moltes vegades, la desaparició d'altres costums ­les fogueres, per exemple­ o de la mateixa festa. La benedicció dels animals, desapareguts els de treball, s'orienta cap els animals domèstics de companyia, amb un caire completament diferent al que havia tingut en el passat, tot i que es conserven alguns costums, com el repartiment de pa beneït.

En algunes poblacions on s'ha conservat o recuperat la desfilada d'animals o tres tombs, aquesta manifestació festiva té poc a veure amb el caire sagrat i/o de prestigi social que havia tingut en el passat, i respon més aviat a iniciatives ludicoassociatives, museístiques o folkloritzants.